COMPÀS D’ESPERA de Georgina Gamundi

Què esperam? Què feim mentre esperam? Vivim esperant?
Hi ha esperes que conhorten. Hi ha esperes que creen angoixa. L’espera també pot ser el temps de silenci que ens confronta amb nosaltres mateixos.
Interrupcions, suspensions, cesures i silencis.
Les peces que conformen l’exposició, d’una manera o una altra, estan relacionades amb el silenci, ja sigui perquè n’impliquen la ruptura o perquè hi porten.
El silenci ens assola, en fa tocar de peus a terra. Per això, cada peça du per títol una paraula nostrada que mostra els lligams amb la terra.
Servint-se de coloms, mares, nins i dones que esperen, l’artista reflexiona sobre els processos de desarrelament, sobre els vincles silenciats entre les persones i el parrup-parrup de les societats d’avui.

Georgina Gamundi, Pollença, 1989

Escultora, dibuixant, «urbansketcher» i professora de dibuix. Combina la creació artística en el terreny de l’escultura figurativa i la il·lustració. Una de les seves principals vies de treball se centra en l’observació i l’estudi de la figura humana emprant tècniques com el modelat en fang, el guix, les resines i el bronze. En les seves obres experimenta constantment amb el moviment i els ritmes del cos. És l’autora del bust d’homenatge a Clara Hammerl de la Plaça dels Seglars (Pollença, 2017), així com també del conjunt escultòric en bronze i del mural de Sant Joan de Déu al mateix hospital (Inca, 2019).